Рафаэль Альтамира-и-Кревеа - История Испании. Том II
- Название:История Испании. Том II
- Автор:
- Жанр:
- Издательство:Иностранная литература
- Год:1951
- Город:Москва
- ISBN:нет данных
- Рейтинг:
- Избранное:Добавить в избранное
-
Отзывы:
-
Ваша оценка:
Рафаэль Альтамира-и-Кревеа - История Испании. Том II краткое содержание
История Испании. Том II - читать онлайн бесплатно полную версию (весь текст целиком)
Интервал:
Закладка:
Chronicon Durtusense, Madrid, 1806.
Desсlоt, Bernar d о (см. Арагон, хроники).
Diagо, F., Historia de los victorissimos antiguos condes de Barcelona, Barcelona, 1603.
Esсоlanо, G., Década primera de la historia de… Valencia, I–II; Valencia, 1610–1611.
Feliu de la Pena y Farell, NAnales de Cataluna, I–III, Barcelona, 1709.
Gesta veterum Comitum Barcinonensium… scripta circa annum MCCXC a quodam monacho Rivipullensi, ietrus de Marca, 1688; Barcelona, 1925.
Moise F., Cronachc catalane del secolo XIII e XIV, Firenze, 1844.
Pujades, F., Coronica universal del Principat de Catallunya, Barcelona, 1609; Barcelona, 1829.
Sanperé y Miquel, S., Origens y fonts de la Nacio Catalana… Barcelona, 1877.
Abadali Vinyals, R., i Valls Taberner F., Textes de dret calala; l’Usatges de Barcelona, Barcelona, 1913.
Antiquores Barchinonensium Leges quas vulgus usaticos apellat, curn commentariis supremorum Juris consultorum. Jacobi a Monte Judaico… Barcelona, 1544.
Bosch, A., Summari index о epitome dels admirables i nobilissims titоis de Honor de Catalunya, Rosselo y Cerdanya, Perpinya, 1628.
Censo de Cataluna de Pedro cl Ceremonioso, CDICA.
Codigo de los costumbres maritimos de Barcelona… llamado «Libro de Consulado» (издатель Саmраnу y de Montplau, de, A.), Madrid, 1791.
Coleccio de documents inédits del arxiu municipal… de Barcelona, I–XVII.
Consejo hebreo de Castellon de Ampurias, BAH, VI.
Constitutionis y altres drets de Catalunya, Barcelona, 1588.
Consulat del Mar, I–II, Barcelona, 1930–1931.
— Las costums maritime de Barcelona, Barcelona 1914.
Соrоleu, J., Coleccion de documentos catalanos historico.s y hasta hoy inéditos; documentes del siglo XIII, Revisia de ciencias historiens, V, 1887.
Cortes de los antiguos reinos de Aragon y Valencia y principado de Cataluna, publicadas por Real Academia de la Historia; I, Cortes de Cataluna, Madrid, 1896.
Cronica del Racional de la ciutat de Barcelona, recull de documents i estudis Arxiu Municipal historich, 1. Barcelona, 1921.
Documents per l’historia de la cultura catalana mig-eval, I–IV, Barcelona 1908–1921.
Fita, F., Cortes y usajes de Barcelona en 1064, textos inéditos, BAH, XVII, 1890.
Levantamientos y guerra de Cataluna en el tiempo de Juan II, I–XIII, CDICA.
Miret, J. et Schwab, M., Documents sur les Juifs catalans aux XI, XII et XIII siècles, Revue juive, LXVIII, 1914.
— Nuevos documentos de judios barcelonenses de los siglos XI y XII, BAH, LXVIII, LXIX 1916.
Petrus de Marca, Marca Hispanica, ed Balusii, Parisii, 1688.
Recueil des historiens de Gaules et de la France.
Rubio, A., Documents per l’historia de la cultura catalana migeval, I–II, Barcelona, 1908–1921.
Sempere y Miguel, S., Origines y fonts de la nacio catalana, Barcelona, 1878.
Sobiranes de Catalunya; Recuel de monografios, publ. soto la direcio de la R. Acad, de Buenas Letras de Barcelona, Barcelona, 1928.
Vives y Cebria, P. N., Traduccion a Castellano de los usages y demas derechos de Cataluna… Barcelona, I–IV, 1837–1838.
Aulestia, P., Moliné, E., Historia de Catalunya, I–II, Barcelona, 1922.
Aunos Pérez, A., El Derecho catalan en el siglo XIII, Barcelona, 1926.
Balaguer, V., Historia de Cataluna y de la Corona de Aragon, I–V, Barcelona, 1860–1863.
Balari y Jоvani, J., Origines historiens de Cataluna, Barcelona, 1899.
Ballesteros Gaibrois, M., Venganza catalana y creacion del ducado de Atenas, Valencia 1941.
Resta, Usatges i usos curials de Barcelona, Revisia juridica de Catalunya, XXI, 1925.
Blanch e Ilia, N., Fueros de Cataluna, Gerona, 1870.
Bo, I., Marina Catalana medieval, Encicl. Catalana, v. XXXII, Barcelona, 1922.
Воfаrull у Вrосa, A., Historia critica, civil у eclesiasiica de Cataluna, I–IX, Barcelona, 1876–1879
Bufarull, F. I., Discurso sobre la constitucion que dit. al reino de Valencia… Jaime I, Valencia, 1810.
Bufarull, P. de, Tabla cronologica de los condos soberanos de Barcelona, Barcelona, 1833.
— Los Condes de Barcelona vindicados, I–II, Barcelona, 1836.
Bosch, A., Summari… ciels… titols d'honor de Catalunya, Rosselo y Cerdanya y de les gracies, privilegis, inmunitats… Perpignan, 1618.
Botet y Siso, Los usatges de Barcelona, estudis historicbs, y critihs de la primera conipilacio de lleys catalans, La Renaxema, any I, Barcelona, 1871.
Botet, J., Condado de Grecia: los condes beneficiarios, Gerona, 1890.
Bove, Salvador;, Instituerons de Catalunya: les corts, la diputacio, le concell de cent, los gremios y el consolat del mar, Barcelona, 1894.
Brutalis, Condition des populations rurales en Roussillon au Moyen Age, Paris, 1891.
Caggese, R., Roberto d’Angio e i suci tempi, I–II, Florencia, 1921–1922.
Сalmette, J., Les origines de la première maison comtale de Barcelone, Mélange de Archéologie et d’histoire, Ecole française de Rome, Rome, 1890.
— Le séntiment national dans le marche d’Fspagne au IX siècle. Mélange Lit. Paris, 1925.
— La question des Pyrénées et la Marclie d’Espagne au Moyen Age, Paris, 1947.
— et Vidal, P., Histoire de Roussillon, Paris, 1923.
Campany y de Montplau, A. de, Memorias sobre la marina, comercio y arte de la antigua ciudad de Barcelona, I–IV, Madrid, 1779–1792.
— Codigo de los sostumbres maritimas de Barcelona… Madrid, 1791.
Carreras, F., Caciquisme politich en el segle XIII, Boletin de la Acad, de Buenos Letras Barcelona, III, 1905–1906.
— Hegemonia de Barcelona en Cataluna durante el siglo XV, Barcelona, 1891.
— La institucion del castla en Catalunya, Barcelona, 1905.
— Ordinaciones urbanes de bon govern a Catalunya (segles XIII a XVII), Boletin de la Acad, de Buenos Letras Barcelona, XI, 1923.
Cauvet, E., Etude historique sur l’établissement des espagnols dans la Septimanic aux VIII et IX siècles, Montpellier, 1898.
Chaytоr, H. J., A history of Aragon and Catalonia, London, 1933.
Coroieu, J. y Pella, J., El feudalismo y la servidumbre de la gleba en Cataluna, Gerona, 1878.
— Los fueros de Catalufia, Barcelona, 1879.
— Los fueros de Catalufia y la sociedad politica moderna, Barcelona, 1888.
— El Codigo de los Usages de Barcelona, Barcelona, 1891.
— El feudalismo en Gran Bretafia y sus analogies con el condado de Barcelona, Revisia de EspaTia regional, XII, 1892.
— Las cortes catalanes, Barcelona, 1876.
— Lo Someient; noticias hisloricas y juridicas de sa organisacio, Barcelona, 1877.
Fauriel, Histoire de la Gaule méridionale sous la domination des conquérants germains, I–III, Paris, 1836.
Ficker, Ueber die «Usatici Barchinonae» und deren Zusammenhang mit dem «Exceptiones Legum Romanorum», Mitt.des Inst. f. Oesterreichische Geschichtsforschung, Insbruck, 1882.
Fita, F., El principado de Cataluna; razon de este nombre, BAH, XXXIX, 1901.
— Cortes y usajes de Barcelona en 1064, textos inéditos, BAH, XVII, 1890.
Gοncal de Repara z, Catalunya a les Mars; navegants, mercaders i cartografs catalans de l’edad mitijana de la historia de comerc i de la nevagacio de la Atediterrania, Barcelona, 1930.
Gonsalez y Surg a ne s, M., Contribucio a la historia dels antihs Gremis dels Arts y Oficis de la ciutat de Barcelona, Barcelona, 1915–1918.
Hinоjоsa, E., Le «jus primae noctis» et le servage en Catalogne, Ann. intern, d’histoire, 1902.
— Origen y vicisitudes de la pagesia de remensa en Cataluna, Barcelona, 1902.
— El régimen senorial y la cuestion agraria en Cataluna durante la Edad Atedia, Madrid. 1905.
Lhabres, G., La conquista de Atenorca por Alfonso III, Revisia Historien, LX VI, 1896.
Marinescu, C., La Catalogne et l’Arménie au temps de Jacques II, Mélanges de l’Ecole Roumaine en France, II, Paris, 1923.
Melchor, G., Les établissements des éspagnols dans les Pyrénées méditerranéennes aux VIII et IX siècles, Montpellier, 1919.
Miller W., The catalans at Athens, Roma, 1907.
Miret y Sanz, J., La expansion y dominacion oatalana en los pueblos de la Galia méridional, Barcelona, 1900.
Miret y Sanz, J., La princesa gi'iega Lascaris, condesa de Pallars, en Cataluna, Revue Hispanique. X, Paris, 1903.
— Don Jaunie y la unitat eatalarm, Bolleti de la Acad, de Bones Lletres de Barcelona, 1908.
— La esclavitud en Cataluna en los ultimos tiempos de la edad media, Paris, 1917.
Moline y Brases, E., Les costums maritimes de Barcelona, Barcelona, 1914.
Munlaner y Fellu, R., Las cortes catalanas, Barcelona, 1876.
Navarrete, M F., Disertacion historica sobre la parte que imieron los espanoles en las guerras de Ultramar y Cruzados, Madrid, 1817.
Oliver, B., Historia del Dereeho en Cataluna, Mallorca y Valencia, I–II, Madrid, 1876–1879.
— De la familia entre los siervos de la tierra, rusticos о paeses de remensa en Cataluna, Revista de la Universidad de Madrid, 1 II.
d’Olwer Niсоla u, L., L’expansio de Catalunya en la Mediterrania oriental, Barcelona. 1926.
Peguera, L. d e, Practica, forma y stil de cclebrar Corts generals en Catalunya y materies incidents en aquéllas, Barcelona, 1632.
Pella y Fоrgas, J., Establiment per J arme I de! Conseil de Cent de Barcelona, 1908
— Libertats y antich govern de Catalunya, Barcelona, 1905.
Perels, L., Orden judicial del Consulado de Mar en Barcelona, Revista juridica de Cataluna, XXV, 1919.
Pоns, B., La Carta de Frariqueza del Rey En Jaime 1 constituint el regne de Mallorca, Palma, 1917.
Procter, E. S., The development of the catalan «Corts» in the XIII s., Estudis Univer-sitatis Catalans, XXII, 1936.
Rahоla, C., Els jueus a Catalunya, Barcelona, 1929.
Rоdriges Solis, E., Los concellcrs de Barcelona, Revista de Espana, XXX.
Rоger, M., Genesis de la monarquia catalana, Barcelona, 1914.
Rоvirai Virgili, A., Historia nacional de Catalunya, I–V, Barcelona, 1922–1928.
Rubio, J., Consideraciones historico-criticas acerca del origen de la independencia del Condado Catalan, Memorias de la Acad, de Bellas l.edras, Barcelona, IV, 1887.
Rubio y Lluch. A., El Governs de Matlicu de Moncada y Roger de Lluria en la Grecia catalana, Anuari d’Estudis Catalans, 1911–1912.
— La Grecia catalana desde la mort de Roger de Lluria fins a la de Frederic III de Sicilia, Anuari d’Estudis Catalans, 1913–1914.
— Los catalans en Grecia, ultimos ahos de su dominacion, Madrid, 1927.
— La poblacio de la Grecia catalana en el segle XIV, Barcelona, 1933.
Sanpere y Miguel, Las costumbres catalanas en tiempo de Juan I, Gerona, 1878.
Sayоus, A. E., Le méthodes commerciales de Barcelone… Estudios Universitatis Catalans, XVI, 1931, 1933; XXI, 1936; Revue historique de droit française et étranger, XV, 1936.
Schlumberger, G., Expeditions de almugavares ou routiers catalans en Orient de l’an 1302 a l’an 1311, Paris, 1915.
— Français et espagnols en Grèce au debout de XIV siècle, Récits de Bqzance et Croizadez, sér. II, XV III, 1927.
Smith, R. S., Documents del Consulado de Mar en Gerona y en San Feliu de Guixols, Revista juridica de CataluTia, XXXIX, 1933.
— En Consulado del Mar en Torlosa y en Tarragona, Revista juridica de CataluTia, XL, 1934.
Sоldevilla, F., Historia de Catalunya, I–III, Barcelona, 1934–1935.
— Els catalans i el descobriment d’Africa a l’edat mitjana, Revista Catalana, II, 1925. Torre y del Cerro, A. de, Origines de la Diputacio del General de Catalunya, Barcelona, 1923.
Читать дальшеИнтервал:
Закладка: